Com a éssers humans ens sentim segurs quan el nostre cos està en una posició familiar. Experimentem inseguretat quan afrontem el desconegut. La pràctica del Ioga és una manera de viure i a través de les postures o Asanas, aprenem a obrir-nos i a afrontar el nou i esforçar-nos per abraçar-ho. La memòria ens juga males passades mentre executem les postures. Tenim una idea preconcebuda de com és la postura i la intentem executar així. Això ens pot portar a una execució incorrecta i fins i tot sentir por. Hem de purificar la ment, depurar la memòria de les petjades que ens deixen experiències passades i afrontar sempre la postura com alguna cosa nou cada vegada i executar-la segons l’estat d’ànim del moment, sense idees preconcebudes i sense por.
En la pràctica del Ioga estem sempre explorant, observant, empenyent al cos a nous reptes. La ment ha d’estar en alerta i compromesa amb la pràctica, buscant sempre anar més enllà. Ment i cos han d’estar molt atents en la postura de Ioga, sinó la pràctica es torna mecànica i menys intel•ligent. Una vegada en entrem en una postura i la mantenim, l’hem d’anar ajustant, perfeccionat amb la ment i el cos completament compromesos. Hem de considerar tots els aspectes de la postura, ser conscients. Però no només hem de centrar-nos en el cos físic, hem d’explorar altres aspectes de l’alineament mentre estem en una postura. Hem d’evitar les oscil•lacions de la ment, de les emocions i de l’ego, sentir-nos equilibrats i centrats en la postura.
La perfecció l’aconseguim quan l’esforç per realitzar una postura no existeix. És necessari perseverar en l’esforç per trobar la intensitat de la postura. Quan ens iniciem en el Ioga, l’esforç és molt gran ja que el cos és pesat, difícil de moure. Fins i tot podem arribar al punt de no voler continuar amb la pràctica. Però hem de pensar que no som esclaus del nostre cos ni de la nostra ment. El cos està marcat amb el que li agrada i el que no li agrada. Si seguim aquest patró som esclaus del cos. Però com a practicants de Ioga sempre hem d’estar disposats a continuar i superar-nos.
No podem dir on acaba el cos i comença la ment o on acaba la ment i comença el cos. Les postures de Ioga conreen el cos i desperten la intel•ligència. Hem de posar disciplina i esforç amb la implicació mental en les postures. Si ens sentim contents quan no estem donant el millor de nosaltres no és correcte. Hem de lluitar i millorar per sentir-nos contents o realitzats. Les postures de Ioga no són estiraments, són expressió de la intel•ligència. Quan la ment és conscient dels braços, de l’esquena, de la pelvis… sense oblidar-nos de cap part del cos, expressem la nostra intel•ligència. Hem de perfeccionar cada postura fins a integrar-la completament en nosaltres. Només una pràctica ininterrompuda i amb plena implicació de la intel•ligència ens permetrà limitar les fluctuacions de la ment i el cos i aconseguir l’equilibri.
La pràctica del Ioga té una clara influència en la ment, la centrem, reforcem el nostre caràcter i millorem el coneixement del nostre veritable jo i ens ajuda a reduir les afliccions, pors, febleses que assoten a la ment. I així ens condueix al nostre equilibri. Aquestes afliccions o Kleshas enumerades per Patañjali en el seu llibre “Ioga Sutras” són:
- Avidya: ignorància, coneixement erroni de la realitat.
- Asmita: ego, sentit del jo, orgull.
- Raga: inclinació en plaure, desig.
- Dvesa: aversió, odi
- Abhinivesa: por a la mort, tendència a aferrar-se a la vida, causada per la por.
Quan t’adones del que ignores llavors és quan et disciplines i millores. Cada classe de Ioga és diferent, hem de centrar-nos en les sensacions que ens deixa cada postura, cada petjada que ens deixa la postura en aquest instant.
En fi, hem de practicar Ioga amb consciència, penetrant en el cos, amb intel•ligència, amb la ment oberta, amb frescor, sempre oberts a alguna cosa diferent i mantenir això en cadascuna de les nostres classes de Ioga.