Què és el Ioga
Ioga: ciència pràctica
El ioga es descriu com un dels sis dàrshanas (sistemes de filosofia) hindús ortodoxos. És una ciència pragmàtica i atemporal desenvolupada al llarg de centenars d’anys, que persegueix el benestar i la prosperitat física, mental i espiritual de l’ésser humà com un tot. Es reafirma en nombrosos Upanishads i obté una importància capital al Bhagavad-Gita, l’autoritat més important sobre la filosofia del ioga.
El primer testimoni escrit en què va aparèixer sistematitzada aquesta pràctica va ser el clàssic tractat dels Ioga Sutras de Patañjali (cap al segle V abans de C.), on s’exposa l’Ashtanga Ioga (camí de les vuit etapes): Yama, Niyama, Asana, Pranayama, Pratyahara, Dharana, Dhyana i Samadhi.
El ioga etimològicament significa unió. És la unió que esdevé quan cesen les fluctuacions mentals, quan es produeix la dissolució dels opposats, la integració total. Tracta de dominar el cos, els seus sentits, els seus desitjos, les seves activitats mentals.
En el segon aforisme del primer capítol dels Ioga Sutras de Patañjali es descriu el ioga com a “chitta vrtti nirodhah” (supressió de les fluctuacions de la consciència). Mitjançant el ioga es calma l’agitació de la ment i l’energia es condueix per canals constructius.
Pràctica del ioga
La pràctica del ioga condueix a l’equilibri integral de la persona, cap a una actitud lliure de prejudicis, ens ensenya a viure en el moment present, a estimar més el procés que el resultat, sense que ens condicionin els possibles èxits, la meta està en el propi camí. Aquesta actitud allibera la persona de tensions innecessàries i estats d’ansietat que li roben les seves millors energies.
La persona viu condicionada i sotmesa a tensions de tot tipus, que no li permeten entreveure ni el que és, ni quina és la seva veritable missió a la vida. Això genera un estat de confusió, originant tot tipus de mals. El ioga pràctic és la manera d’eliminar tots els obstacles que impedeixen a la persona ser conscient de la seva pròpia naturalesa i actuar conforme a ella.
El Ioga proposa pràctiques que tendeixen a integrar els components constitutius de l’individu: cos, ment i esperit, fent-los fluir conjuntament amb el mateix ritme adequat i natural. Mentre el cos tracta de mantenir un ritme espontani, la ment el porta accelerat, els pensaments es succeeixen incansablement. Aquesta manca d’harmonia porta amb ella un desgast d’energies. La persona, així debilitada, es deixa arrossegar per estats com l’ansietat, la depressió…, provocant, al seu torn, pertorbacions orgàniques, malalties que l’allunyen del benestar i una vida feliç.
La persona viu atreta incessantment per l’exterior, no pot descobrir el seu principal component, el seu component interior o espiritual, la qual cosa es tradueix en inquietud, frustració i tensió psíquica constant. Només controlant la ment la persona pot transformar-se, tendint cap a una llibertat de pensament i d’acció. I aquesta llibertat porta amb ella la felicitat.
El ioga es serveix, entre d’altres, dels següents mètodes per aconseguir una salut completa tant física com mental:
- Tècniques de relaxació, tant física com emotiva i mental
- Exercicis i posicions corporals (asanes)
- Exercicis de control respiratori (Pranayama) que apaciguen i relaxen la ment, augmentant l’energia vital
- Tècniques d’interiorització (Pratyahara)
- Tècniques de concentració (Dharana) que permeten la neteja de tots els processos mentals i una percepció de la nostra dimensió interior
- Tècniques de meditació (Dhy