Hatha Ioga. El control de la respiració.
Una de les qualitats bàsiques d’una postura de Ioga (Asana) correcta és la immobilitat. Però no l’has de confondre amb passivitat. Dins d’aquesta immobilitat s’amaga un aspecte dinàmic que no s’observa externament, és la respiració. En cada postura de Ioga col·loquem el cos en una actitud diferent dinamitzada sempre amb la respiració. El control de la respiració no sols comprèn la concepció tradicional d’inhalació i exhalació sinó també el control de l’energia vital.
Una sessió de Ioga és una successió ininterrompuda de respiracions controlades secundant-se en les postures com a base, una successió de postures unides per la respiració.
Primer has de prendre consciència de la respiració i practicar els moviments respiratoris (inhalació, exhalació, i retenció amb pulmons plens o amb pulmons buits).
Escolta el teu cos
Cada postura condicionarà la pràctica respiratòria, hi haurà unes zones de resistència i unes altres que facilitaran la respiració. En les postures de flexió com la Pinça (Pachimottanasana) la respiració serà diferent que en postures d’extensió com en la Cobra (Bhujangasana) per l’actitud mateixa de cada postura.
Has de treballar la concentració, observar en cada postura en què parts del cos és més fàcil inspirar i que parts limiten i fan més difícil la respiració. Has d’escoltar el cos i observar cap a on es redirigeix la respiració en cada postura.
La importància de controlar la respiració
En una postura de flexió com la Pinça (Pachimottanasana) realitzada correctament l’abdomen és pressionat per les cuixes. En inspirar ens trobem amb un obstacle en la zona abdominal. El Diafragma (el Diafragma és un múscul que separa la cavitat toràcica de la cavitat abdominal, en inhalar baixa i comprimeix l’abdomen i en l’exhalació puja en comprimir-se els pulmons) en la inspiració ha de lluitar contra la resistència de les vísceres, comprimides per les cames, exercint un massatge intens dels òrgans interns de l’abdomen.
Els òrgans es descongestionen i alliberen toxines acumulades i tornen a la seva forma i grandària correctes, permetent mentre estem en la postura, que la respiració es vagi facilitant en aquesta zona abdominal. A altre, la inspiració s’expandeix en cada postura cap a les zones de menor resistència, en aquest cas en la Pinça, cap a les costelles (respiració costal) i cap a l’esquena i finalment fins a la part més alta dels pulmons (important per ser una zona molt poc utilitzada en la respiració comuna).
Practica la teva respiració
Així en cada postura, l’acció respiratòria es dirigeix en preferència a una part diferent del Tòrax, dels pulmons, desenvolupant amb la pràctica la capacitat respiratòria total, alliberant tot l’aparell respiratori.
En l’exhalació també has d’anar més enllà de la forma natural d’expirar. Aprofundirem l’exhalació baixant la part alta del Tòrax, contraient els músculs costals i juntament amb el treball abdominal fer pujar els més alt possible el Diafragma i treure tot l’aire.
Així és com has de mantenir una postura 1-3 minuts treballant el control respiratori per a obtenir tots els beneficis i eficàcia de cada postura de Ioga (Asana).
En quan al ritme respiratori, o bé , pots respirar al teu propi ritme, sempre amb la ment concentrada en el treball respiratori o intentar igualar la durada de la inhalació amb l’exhalació ajudant a concentrar millor la ment en la respiració, amb una respiració lenta, completa.