Davant una classe de hatha ioga, és necessari preparar-se no només per a una activitat física sinó per a interaccions, connectivitat i aplicacions, per la qual cosa abans de començar haurem de conèixer la condició del cos, d’on es parteix.
Distingim entre accions purament biomecàniques i unes altres que ens porten a realitzar diagnòstic de condició.
Realitzar les postures de manera exploratòria, per experimentar i no només per executar. No és recomanable l’actitud d’aguantar en la postura fins que el professor digui que es pari o fins que sentis que et mors. Actuant així , ens fatiguem a l’excés i no podem aprendre.
Una vegada que sentim i comprenem que la postura, amb les seves accions i ajustos, “ja està feta” hem de parar-nos i “respirar aquí”, seguir calmat i observar els beneficis de la postura. Per exemple, portant la ment a la pelvis i “assentant-la allí”, portant la ment als omòplats i “assentant-la allí”… i anar sentint els beneficis, la calma i al respiració.
Seguir les instruccions del professor és important però no suficient, ja que l’interessant ve quan comencem a comprendre el que estem fent.
No cal estar tota l’estona perfeccionant la postura, sinó que en algun moment hem de decidir que ja està feta, i a partir de llavors observar-nos a nosaltres mateixos, dedicar-nos a “respirar aquí”, a seguir calmant-nos, a treure-li partit a la postura i als beneficis de la respiració.
Existeix una contradicció en la pràctica de molts alumnes. D’una banda volen fer una pràctica forta per mantenir-se físicament i esgotar-se. Però practicar ioga no consisteix a suar la samarreta fins que no pots més; la gent que fa això sol ser, a més, perfeccionista, busca un treball de precisió, i aquí cau en la contradicció perquè, si s’esgoten, no seran capaços d’aprendre eficaçment. Així, esgotats i perfeccionistes no poden arribar a sentir gens. No cal limitar-se a obeir ordres sinó atrevir-se a provar, a explorar totes les interaccions que es van produint en el nostre cos.
Cal trobar un equilibri entre esforçar-se sense esgotar-se i intentar perfeccionar. No podem deixar que es perdi del tot la frescor perquè això ens impedeix avançar. Cadascun ha d’estar més connectat amb si mateix que amb les instruccions del professor.
Per estar connectat amb si mateix és molt important, amb l’ajuda de la respiració, no arribar a esgotar-se i estar frescos i tranquils (sense agitar la ment) per poder descobrir i explorar amb la ment tranquil·la les diferents parts del cos.
La paraula “ásana” no significa literalment “postura”, la traducció correcta és “seient”, seient no per al cos d’un , sinó per a la seva consciència.
Per tant durant l’execució de les ásanas, amb la companyia de la respiració i la ment cal assentar la consciència. És la consciència la que s’assenta en les postures i en les diferents parts del cos.
Així durant la postura portem per exemple la ment a la pelvis i observem i sentim la pelvis. Observem també “aquesta” ment en la pelvis. Després portem la ment als omòplats i a les seves vores i ajustem l’acció, observant “aquesta” ment en els omòplats i els calmem amb la respiració. Assentem la consciència en les diferents parts i observem per exemple que la ment de la pelvis no és igual a la ment dels omòplats.
Durant la pràctica és necessari sentir que en algun moment el “ásana” ja està feta. Des d’aquest punt amb la respiració anem expandint i obrint el pit, expandint la postura, observant la respiració i observant com arriba… com calma… quins són els seus efectes.
Des d’aquí, amb la ment, cal portar calma als músculs, als ossos, als òrgans i permetre assentar la consciència de la contemplació interna de la postura i sentiment d’unitat.
Cada alumne ha d’aprendre a crear una consciència mental en cada part del seu cos. Amb cada part del cos és possible accedir a una part diferent de la ment. Durant la classe cal provar i accedir a la ment a través de diferents parts del cos, com el dit gros del peu, la cama, l’esquena dorsal, i veure què diferències es noten.
Un factor vital és la respiració en tot aquest procés. Quan hem fet la postura hem d’inspirar i espirar més profundament mantenint-nos en la mateixa, així la respiració té un potencial d’activitat. Hauria d’haver-hi un flux continu entre el cos i la respiració. Així com acomodem el cos, igualment hauríem d’acomodar la respiració, i fer-ho no només en els pulmons. Aquesta s’ha de dirigir també a la pelvis, al diafragma, … Un paper fonamental de la respiració consisteix a ajudar a millorar l’estat d’alerta. La respiració es dirigeix sobre el cos i, al seu torn, el cos s’aplica sobre la respiració, la qual es beneficia de les accions sobre el cos.
a
(extret dels ensenyaments de Prashant S. Iyengar)
Beyoga és un centre de Hatha Ioga a l’Eixample de Barcelona prop de Diagonal – Francesc Macià. Ens tens a prop si vius en l’Eixample, els Corts, Sants, Sarria, Sant Gervasi, Gracia, la Bonanova, Turo-Parc.