Què és el Ioga

Què és el Ioga | Ioga ciència pragmàtica

El ioga es descriu com un dels sis dársanes (sistemes de filosofia) hindús ortodoxos. És una ciència pragmàtica i atemporal desenvolupada a través de centenars d’anys, que persegueix el benestar i la prosperitat física, mental i espiritual de l’home com un tot. Es reafirma en nombrosos Upanishads i obté una importància cabdal en el Bhagavad-Gita, l’autoritat més important sobre la filosofia del ioga. El primer testimoniatge escrit en el qual va aparèixer sistematitzada aquesta pràctica va ser el clàssic tractat dels Ioga Sutras de Patañjali (cap al segle V abans de C.), on s’exposa el Ashtanga Ioga (camí de les vuit etapes): Yama, Niyama, Asana, Pranayama, Pratyahara, Dharana, Dhyana i Samadhi.

El ioga etimològicament significa unió. És la unió que esdevé quan cessen les fluctuacions mentals, quan es produeix la dissolució dels oposats, la integració total. Tracta de dominar el cos, els seus sentits, els seus desitjos, les seves activitats mentals.

En el segon aforisme del primer capítol dels Ioga Sutras de Patañjali descriu el ioga com ” chitta vrtti nirodhah” (supressió de les fluctuacions de la consciència). Mitjançant el ioga es calma l’agitació de la ment i l’energia es condueix per canals constructius.

Pràctica del ioga

La pràctica del ioga condueix a l’equilibri integral de la persona, cap a una actitud lliure de prejudicis, ens ensenya a viure en el moment present, a estimar més el procés que el resultat, sense que ens condicionin els possibles assoliments, la meta està en el propi camí. Aquesta actitud allibera a la persona d’innecessàries tensions i estats d’ansietat que li roben les seves millors energies.
La persona viu condicionada i sotmesa tensions de tot tipus, que no li permeten albirar ni el què és, ni quin és la seva veritable missió en la vida. Això genera un estat de confusió, originant tot tipus de mals. El ioga pràctic és la manera d’eliminar tots els obstacles que impedeixen a la persona ser conscient de la seva pròpia naturalesa i actuar conforme a ella.

El Ioga proposa pràctiques que tendeixen a integrar els components constitutius de l’individu: cos, ment i esperit, fent-los fluir conjuntament àdhuc mateix ritme adequat i natural. Mentre el cos tracta de mantenir un ritme espontani, la ment ho porta accelerat, els pensaments se succeeixen incansablement. Aquesta desharmonia porta amb si un desgast d’energies. La persona, així afeblida, es deixa arrossegar per estats com l’ansietat, depressió…, provocant, al seu torn, pertorbacions orgàniques, malalties que l’allunyen del benestar i una vida feliç.

La persona viu atreta incessantment per l’exterior, no pot descobrir el seu principal component, el seu component interior o espiritual, la qual cosa es tradueix en inquietud,frustació i tensió psíquica constant. Només controlant la ment la persona pot transformar-se, tendint cap a una llibertat de pensament i d’acció. I aquesta llibertat porta amb si la felicitat.

El ioga se serveix, entre uns altres dels següents mètodes per aconseguir una salut completa tant física com a mental:

• Tècniques de relaxació, tant física com a emotiva i mental.
• Exercicis i posicions corporals (asanas)
• Exercicis de control respiratori (Pranayama) que apaivaguen i relaxen la ment, augmentant l’energiavital
• Tècniques d’interiorització (Pratyahara)
• Tècniques de concentració (Dharana) que permeten la neteja de tots els processos mentals i unapercepció de la nostra dimensió interior.
• Tècniques de meditació (Dhyana) , flux ininterromput de consciència.