Camí del Ioga

Tractat dels Ioga Sûtras

Que es el ioga? Seguint a Patañjali en el seu clàssic tractat dels Ioga Sûtras, desenvolupa el Ashtanga Ioga, camí dels vuit membres o etapes del ioga per aconseguir l’objectiu final del ioga: la perfecta unió i harmonització entre cos, ment i ànima:

a

1- Yama, disciplines ètiques, normes de conducta universal que ens ajuden a controlar passions i emocions i ens mantenen en harmonia amb les persones del nostre entorn: ahimsa (no violència), satya (veritat), asteya (no robar), brahmacharya (contenir emocions i idees rutinàries), aparigraha (no cobejar)

2- Niyama, normes de conducta o disciplina individual: saucha (puresa), santosa (content), tapes (austeritat), svadhyaya (desenvolupament del si mateix), isvara pranidhana (fer ofrena de tots els nostres actes amb la finalitat d’arribar a superar tots els desitjos personals i emancipar-se del voler para si mateix, és a dir desfer-nos del nostre egocentrisme)

3- Asana. Les asanas o postures de ioga mantenen el nostre cos sa, fort i en harmonia amb la naturalesa. Ens proporcionen fermesa, salut i lleugeresa. Una postura ferma i agradable produeix equilibri mental i evita la inconstància de la ment. Les asanas ens proporcionen agilitat, equilibri, resistència i vitalitat. Redueixen el cansament i calmen els nervis. Entrenen i disciplinen la ment.

4- Pranayama. Estimulació de l’energia vidal. El prana és l’energia vidal responsable de la vida. El pranayama permet estimular i acumular la major quantitat de prana. El pranayama serà el control de la força muscular que mobilitza la respiració. La voluntat intervé per regular la respiració a través de:

• inhalació o puraka
• exhalació o rechaka
• retenció de l’alè o kumbhaka

5- Pratyahara. Tècniques d’interiorització. La ment se situa entre dues dimensions, dos aspectes de l’ésser. La dimensió exterior, cap a la qual es veu projectada per mitjà dels òrgans sensorials i la dimensió interior o estat de consciència perfecta. A través de pratyahara ens desconnectem dels òrgans sensorials, evitant així la recepció i estímuls externs i comencem el treball interior. Les tècniques d’interiorització tenen per finalitat la neteja de tots els processos mentals, calmant i centrant la ment.

6- Dharana. Concentració intermitent amb interrrupcions on la ment es dispersa per pensaments diversos. Fixar l’atenció en un només punt o objecte. La ment ha de mantenir-se en l’objecte de concentració. Implica un esforç important de la ment, totes les energies mentals dirigides cap al mateix i únic punt. La consciència es canalitza cap a un només punt o símbol.

7- Dhyana. Concentració ininterrompuda. El flux de pensament en l’objecte o símbol de concentració és ininterromput i a més tenim consciència que estem concentrats en això.

8- Samadhi. El flux de consciència s’aguditza i la percepció que un està practicant desapareix. Només l’objecte de meditació brilla i augmenta la seva nitidesa, mentre que el practicant deixa de ser conscient de la seva pròpia existència.